Salvatore, un celebre director de cinema,cuan se va enterar de la mort de Alfredo, rememora el seus dies cuan era un xiquet y pasaba els dies enters em la seus compañia.Eren anys de guerra y el seu pare permanecia ausent,por lo que pasaba hores en la cabina de proyecció de un cinema aprenient el funcionament de les maquines. Tras un incent que va destruir la sala, Alfredo va perder la vista peró Salvatore fará tot lo posible per levantar un nou cinema, el "Cinema Paradiso".
"La pel·lícula és un homenatge al gènere cinematrográfico. En una llarga narració descriu la història d'un respectat director de cine (Salvatore, interpretat per Jacques Perrin) que torna al seu antic poble sicilià per a acudir al funeral del seu vell amic Alfredo (interpretado per Philipe Noiret), l'antic proyeccionista del cine Nou Cinema"
"Aquesta obra cinematogràfica és la suma de tres característiques crucials en l'elaboració d'una pel·lícula: està dotada d'una història minuciosa, que comporta una anàlisi profunda, i estos dos factors estan expressats amb àmplia versatilitat tècnica en la realització. El director italià mostra en esta pel·lícula la història de Totó (cuyo no"
"'Totó', com preferix ser cridat el protagonista, té problemes econòmics en la seua infància perquè son pare se n'ha anat a la guerra, per la qual cosa ha de tocar les campanes en l'església del poble. Com el sacerdot per a qui treballa és l'amo de 'Cinema Paradiso', el teatre on els ciutadans assistixen per a veure les notícies i pel·lícules, Totó s'acosta"
"Amb el pas dels anys, Totó perfecciona els seus coneixements, aplicant-los quan ha de reemplaçar
Alfredo després que este patix un accident ocorregut per una manipulació inadequada de les cintes en una projecció, i que dóna lloc a la reconstrucció del teatre. Mentres açò succeïx, Totó creix i viu la seua primera experiència d'amor. Després de muc""La cinta té una història commovedora, que es recolza fortament en un formidable maneig de la fotografia i so. A més, és un homenatge al cine antic (pues hi ha desenes de referències en imatges i diàlegs, des de Jean Renoir fins Charles Chaplin), a l'afecte pel cine, a la seua història i técnicas... però abans que res, és una reflexió sobre la fu"