Argument:
L'acció es narra des del punt de vista de Bruno, el fill de nou años[2] d'un militar d'alt rang
nazi. La família de Bruno es veu obligada a abandonar Berlín quan a son pare ho des
tinenper a treballar en el camp d'extermini d'Auschwitz. La família accepta el canvi amb resignació. Des de la finestra de la seua nova habitació Bruno divisa una reixa després de
la qual hi ha persones que sempre porten
posat un 'pijama a rayas'; en realitat es tracta de jueus presoners. Explorant la contornada del seu nou llar, Bruno coneix a través de la tanca de seguretat del camp a un xiquet jueu polonés cridat Shmuel, nom que Bruno no ha sentit abans però que pareix prou comú en eixe lloc.
Shmuel li compte la història de la seua deportació i les terribles condicions de la vida en el camp. Bruno entaula amistat amb ell i li visita sovint, portant-li menjar. Després de diverses peripècies, un dia la mare de Bruno decidix que el camp no és un lloc adequat per a viure amb la seua família i presa la decisió de tornar a Berlín.La fi:
Abans d'anar-se'n, Bruno visita a Shmuel per a despedir-se i este li compte entre xanglots que no troba son pare, davant del que Bruno li promet ajudar-li a buscar-ho. Entra en el camp excavant davall la reixa i es posa un uniforme de pres que li aconseguix el seu amic. No aconseguixen trobar el pare de Shmuel i plou, per la qual cosa Bruno vol tornar a sa casa.En compte d'això, els guàrdies del camp els obliguen a entrar junt amb una multitud en un lloc 'cálido' i 'seguro'. La història finalitza amb els dos xiquets agafats de la mà dins d'una cambra de gas.En l'epíleg, el pare de Bruno descobrix la roba del seu fill junt amb el filat i imagina el que succeïx. Mesos més tard, els aliats (aunque en la novel·la no s'especifica qui són, Auschwitz va ser alliberat per l'Exèrcit Rojo) es porten als soldats nazis i el pare de Bruno els seguix sense queixar-se perquè 'ya no li importa res el que facen amb el.
